L’educació, en les seues paraules

Blog de Francesc J. Hernàndez, professor de Sociologia de l’Educació

Lletra

La paraula lletra deriva del llatí «littera» i forma part d’expressions relacionades amb l’educació, com ara: saber de lletra –que vol dir «saber llegir»–, aprendre de lletra –«aprendre a llegir»–, etc. «Aprendre les primeres lletres» es refereix a l’educació infantil. Belles o bones lletres és un sinònim de literatura o de l’art d’escriure (Diccionari d’Alcover-Moll) o de les Humanitats en general. Així, cal fer esment de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Nietzsche ironitzà sobre l’etimologia d’aquesta expressió: «Quin escarni dels estudis d’“Humanitats” és l’anomenar-los belles lettres (belles litteres)!» (Consideracions inactuals: Nosaltres els filòlegs, afor. 36). Els refranys que relacionen lletra i educació són: «La lletra, pel cul entra», «La lletra entra per les anques» i, el més cèlebre, «La lletra, amb sang entra». L’origen d’aquests refranys potser es trobe en la sentència de Menandro (342/1-292/0 a.C.) «L’home no es educat si no es escorxar» (Dyskolos 699 s.), que equival a l’actual proverbi alemany: «Wer nicht geschunden wird, wird nicht erzogen» (Qui no ha estat escorxat, no ha estat educat»). Aquestes sentències estan relacionades amb tota una sèrie de dites i proverbis relatius a la instrucció familiar, des de Proverbis 13.24: «Qui plany el bastó, vol mal al seu fill, però el qui li vol bé, comença d’hora a corregir-lo», passant per la sentència medieval «Que bene amat bene castigat», que té equivalents en l’italià –«Chi bene ama bene castiga»– i el castellà –«Quien bien te quiere, te hará llorar». Vegeu també l’entrada o.





No comments yet

Sorry, the comment form is closed at this time.