La paraula lletra deriva del llatí «littera» i forma part d’expressions relacionades amb l’educació, com ara: saber de lletra –que vol dir «saber llegir»–, aprendre de lletra –«aprendre a llegir»–, etc. «Aprendre les primeres lletres» es refereix a l’educació infantil. Belles o bones lletres és un sinònim de literatura o de l’art d’escriure (Diccionari d’Alcover-Moll) o de les Humanitats en general. Així, cal fer esment de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Nietzsche ironitzà sobre l’etimologia d’aquesta expressió: «Quin escarni dels estudis d’“Humanitats” és l’anomenar-los belles lettres (belles litteres)!» (Consideracions inactuals: Nosaltres els filòlegs, afor. 36). Els refranys que relacionen lletra i educació són: «La lletra, pel cul entra», «La lletra entra per les anques» i, el més cèlebre, «La lletra, amb sang entra». L’origen d’aquests refranys potser es trobe en la sentència de Menandro (342/1-292/0 a.C.) «L’home no es educat si no es escorxar» (Dyskolos 699 s.), que equival a l’actual proverbi alemany: «Wer nicht geschunden wird, wird nicht erzogen» (Qui no ha estat escorxat, no ha estat educat»). Aquestes sentències estan relacionades amb tota una sèrie de dites i proverbis relatius a la instrucció familiar, des de Proverbis 13.24: «Qui plany el bastó, vol mal al seu fill, però el qui li vol bé, comença d’hora a corregir-lo», passant per la sentència medieval «Que bene amat bene castigat», que té equivalents en l’italià –«Chi bene ama bene castiga»– i el castellà –«Quien bien te quiere, te hará llorar». Vegeu també l’entrada o.
L’educació, en les seues paraules
Blog de Francesc J. Hernàndez, professor de Sociologia de l’EducacióNo comments yet
Sorry, the comment form is closed at this time.