La paraula matrícula deriva del llatí. Matricula és el diminutiu de matrix, matricis, que significa «llista» o «registre», i que, a la seua vegada, deriva del grec métron, que vol dir «mesura». La matrícula es la nòmina de l’alumnat i la matrícula de honor el grup d’alumnes que són inscrits de manera gratuïta en premi a la seua aplicació. En aquest cas, de significar el conjunt d’estudiants, l’expressió va passar a denominar l’exempció de taxes i, per últim, la nota que permetia accedir a aquest benefici. Per això, la definició de matrícula d’honor com a nota màxima apareix als diccionaris en temps relativament recent (en 1984 per al Diccionario de castellà). Hi ha més a dir sobre aquesta paraula.
La paraula matrícula permet advertir una associació habitual de la terminologia educativa. La mateixa paraula llatina, matrix, matricis, es feia servir no només per traduir el grec métron, sinó també per al la paraula métra, que vol dir «matriu» o «ventre» (i d’on provenen paraules com madrigal, del venecià «madregal»: simple, enginyós). La diferència entre les paraules greges (la primera emprava la lletra èpsilon; la segona la lletar eta) va desaparéixer en llatí. Es va prefigurar així una aproximació semàntica entre estar «matriculat» i estar «afiliat», que es projecta en la fòrmula habitual alma mater («mare benigna, nodridora») referida a la universitat. L’expressió alma mater sembla ser una abreviatura de la fòrmula «alma universitas, alma mater studiorum», referida a la universitat en general i a la de Bolonya en particular, considerada la més antiga d’Europa. L’expressió és medieval, encara que l’ús del terme alma es fa servir en una acepció més antiga. Alma significava el caràcter sagrat relacionat amb el nodriment, la qual cosa el poble romà vinculava amb divinitats maternals, com ara Ceres i Cibeles. De fet el Diccionario de la Reial Acadèmia Espanyola arreplega l’exemple «Alma Ceres», com adjectiu poètic. En la literatura clàssica l’adjectiu alma es relaciona amb sustantius que es refereixen a la terra en Lucreci (2,992), Ovidi (Epistulae ex Ponto, 1,2,98), Columel•la (3,21,2) i sobretot Virgili (Eneide 7,644), en el qual terra alma és Itàlia, que nodreix d’herois. Aquest sentit reapareix en la cançó All’Italia (v. 59) de Leopardi: Alma terra natìa.
El nexe matrícula-mare que apareix en les expressions anteriors es projecta freqüentment en la iconografia universitària. La universitat se sol representar com una dona en disposició de nodrir els seus fills, una Minerva maternal. Per exemple, a l’entrada de la Universitat de La Havana, una deesa sedent combina un rostre tallat segons el model grecollatí amb el cos característic dels grups ètnics més freqüents a l’illa, els afrodescendents, les formes del qual s’aproximen més amb els trets característics de la maternitat. L’esculptor, potser sense adonar-se’n, retornava a l’acepció medieval.
També la vinculació entre allò universitari i allò maternal es fa present en les fraternitats o germandats que són freqüents al món universitari.