Per què fer servir la imatge de l’os per designar el docent dur? El Diccionario castellà arreplega aquesta acepció en data ben recent (1970), com: «Profesor que suspende mucho», la qual cosa es presenta com una extensió d’una caracterització més bé psicològica: «persona de carácter desagradable o de trato difícil». O, segons l’expressió, un docent «dur de rossegar». Cal subratllar el vincle que estableix el Diccionario: el docent os avaluaria d’acord amb la seua manera de ser. El Diccionari d’Alcover-Moll no arreplega l’acepció, però fa servir el recurs de l’exemple. Així, en definir os, apunta: «Cosa o persona difícil de tractar, de superar, de resoldre; cast. hueso. “El catedràtic de Literatura és un os: suspèn gairebé tothom”». Ara bé, que no disposem d’una expressió antinòmica més enllà del recurs metafòric al par dur/moll, no vol dir que el docen-no-os no avalue també d’acord amb la seua manera de ser. Simplement el resultat és més favorable per a l’alumnat. Per això l’expressió professor -a os prefigura la crítica a la reproducció de les desigualtats que opera el sistema educatiu a partir de la relació entre l’autoritat pedagògica i l’arbitrari cultural, tal com foren definides per P. Bourdieu i J. C. Passeron.
L’educació, en les seues paraules
Blog de Francesc J. Hernàndez, professor de Sociologia de l’EducacióNo comments yet
Sorry, the comment form is closed at this time.