L’educació, en les seues paraules

Blog de Francesc J. Hernàndez, professor de Sociologia de l’Educació

Pissarra

La paraula pissarra prové del mot castellà pizarra, el qual, segons J. Coromines (Diccionario Etimológico, III, p. 811), derivaria del basc lapitz-arri. Cal recordar que en llatí lapis vol dir «pedra». Segons Alcover-Moll designa la coneguda roca, generalment de color negre blavós, i lògicament per extensió el full de la dita roca o «una peça plana de fusta o d’altra matèria, tenyida de negre o d’un color fosc, per pintar-hi o escriure-hi amb guix.». És curiós que mentre la definició catalana accepta diversos materials per fer una pissarra, el Diccionario castellà és més limitat, ja que presenta una definició antiga, com a tros de mineral negre («Trozo de pizarra pulimentado, de forma rectangular, usado para escribir o dibujar en él con pizarrín, yeso o lápiz blanco») i una actual, com a placa de plàstic blanc («Placa de plástico blanco usada para escribir o dibujar en ella con un tipo especial de rotuladores cuya tinta se borra con facilidad»). En el cas de la paraula sinònima encerat, els diccionari castellà i el català es comporten, paradoxalment, de manera inversa, mentre que l’encerado admet una pluralitat de materials («Cuadro de hule, lienzo barnizado, madera u otra sustancia apropiada, que se usa en las escuelas para escribir o dibujar en él con clarión o tiza y poder borrar con facilidad») l’encerat n’admet ún: «Tela pintada de negre que penjada a la paret serveix per a escriure-hi, fer-hi operacions matemàtiques o dibuixar-hi.» Per tant, podríem preguntar-nos: un quadre de fusta pintat de negre per a ús escolar: és una pissarra o un encerat? i en castellà?
Hi ha més paradoxes, però, en aquestes definicions. En la definició castellana citada s’escriu a la pizarra amb pizarrín, yeso o lápiz blanco: per què no amb tiza o clarión, que es reserven per a l’encerado? En la definició del Diccionari es refereix el guix, i s’admet el sinònim pissarrí, que correspon al mot castellà pizarrín. Si ja resulta cridaner que aquesta paraula, pissarrí, amb l’apariència d’un diminutiu, fa referència a un element més bé complementari,m en el cas de l’augmentatiu, pissarró, la cosa es complica. Mentre en castellà pizarrón , molt viu a Llatinoamèrica, és un sinònim de pissarra, en el Diccionari d’Alcover-Moll es fa sinònim de pissarrí i, a continuació, s’exemplifica (?) amb el text següent de Prudencí Bertrana (Els Herois, Barcelona, 1920): «un ratllat blanquinós, talment el d’un pissarró en una pissarra»: Vol dir el Diccionari que hem d’entendre pissarrò com el ratllat blanquinós que fa un pissarrí en una pissarra? Si així fos, podem conclure amb algunes paradoxes: el nostre pissarrò és «blanquinós», mentre el pizarrón, que dóna com a sinònim d’encerado, és més bé negre. Així ho arreplega uns versos de M. Benedetti: «no sé por qué la lluvia llueve / es decir no sabía / hasta que lo explicaste con lujo de detalles / en el oscuro pizarrón de siempre / pero en el pizarrón de siempre nunca llueve. (de «Llueve con flechas rotas», El olvido está lleno de memoria, 1995). I, per últim, quin color atribuirem a les pissarres virtuals que ja comencen a sovintejar en l’ensenyament telemàtic?





No comments yet

Sorry, the comment form is closed at this time.