Magisteri
Del mot llatí magister es deriven el francès antic «maistre», el castellà antic «maese», i les formes actuals equivalents a mestre, com ara: «maestro» (castellà i italià), «maître» (francès), «Meister» (alemany), etc. Freqüentment s’apliquen a persones no docents, però que fan una activitat notable: dirigir una orquestra, el menjador d’un restaurant, torejar bous, etc. La paraula llatina, magister, és un adjectiu –contrastiu– derivat de l’adverbi magis («major»), que és un comparatiu derivat de magnus («gran»). És a dir, magister seria aquella persona que és major entre les grans. Certament, el mateix sentit que trobem en l’expressió «fallera major». En la universitat de l’Edat Mitjana, magister fou considerat un grau acadèmic superior, sentit que perviu en els nostres «masters» i cursos de «mestratge», generalment de postgrau.
La paraula llatina magister també dóna origen al vent de mestral («mistral» en castellà) i de mestral, com a sinònim de menestral, que vol dir persona que realitza un ofici manual o art mecànica. Menestral prové del llatí «ministeriu» –ocupació manual–, i del seu derivat «ministeriale»: d’on també deriva ministre encara que aquesta professió se n’allunye molt de l’ocupació manual!
A partir del s. XIX, les escoles per formar mestres s’anomenaran Escoles de Magisteri i no tindran caràcter universitari, llevat d’un efímer parèntesi durant la II República, fins la segona meitat del s. XX. Les Escoles de Magisteri –o, abreviat, Magisteri– s’anomenen de vegades Escoles Normals –o, abreviat, Normal– (i que el Diccionario de castellà defineix com: «Aquella en que se hacen los estudios y la práctica necesarios para obtener el título de maestro de primera enseñanza») probablement per influència de les Escoles Normals Superiors franceses, una denominació, per altra banda, ben paradoxal.
En castellà hi ha la paraula «maestrescuela», que deriva de «maestreescuela», i aquesta, és clar, dels termes castellans «maestre» i «escuela», i s’aplica a dignitats d’algunes esglésies catedrals, al càrrec dels quals estava l’ensenyament de la teologia, i per extensió al cancel•lària encarregar de donar els graus en algunes universitats. L’expressió equivalent alemanya, «Schulmeister» vol dir tant «mestre d’escola» com «pedant», i forma el substantiu «Schulmeisterei», que significa «pedanteria» i el verb schulmeistern» vol dir «tractar o reprendre a un nen com a l’escola».
Comments off