L’educació, en les seues paraules

Blog de Francesc J. Hernàndez, professor de Sociologia de l’Educació

Archive for Os (professor)

Os (professor)

Per què fer servir la imatge de l’os per designar el docent dur? El Diccionario castellà arreplega aquesta acepció en data ben recent (1970), com: «Profesor que suspende mucho», la qual cosa es presenta com una extensió d’una caracterització més bé psicològica: «persona de carácter desagradable o de trato difícil». O, segons l’expressió, un docent «dur de rossegar». Cal subratllar el vincle que estableix el Diccionario: el docent os avaluaria d’acord amb la seua manera de ser. El Diccionari d’Alcover-Moll no arreplega l’acepció, però fa servir el recurs de l’exemple. Així, en definir os, apunta: «Cosa o persona difícil de tractar, de superar, de resoldre; cast. hueso. “El catedràtic de Literatura és un os: suspèn gairebé tothom”». Ara bé, que no disposem d’una expressió antinòmica més enllà del recurs metafòric al par dur/moll, no vol dir que el docen-no-os no avalue també d’acord amb la seua manera de ser. Simplement el resultat és més favorable per a l’alumnat. Per això l’expressió professor -a os prefigura la crítica a la reproducció de les desigualtats que opera el sistema educatiu a partir de la relació entre l’autoritat pedagògica i l’arbitrari cultural, tal com foren definides per P. Bourdieu i J. C. Passeron.