L’educació, en les seues paraules

Blog de Francesc J. Hernàndez, professor de Sociologia de l’Educació

Archive for Universitat

Universitat

En l’article empolló s’ha comentat la sentència «Quod Natura non dat Salmantica non praestat». També l’expressió alma mater referida a la institució ha estat comentada a l’entrada matrícula. No són les úniques expressions llatines vinculada a una universitat. Potser més antiga siga «Bononia docet» («Bolonya ensenya»), que es refereix a la universitat més antiga d’Europa, fundada en el segle XI al voltant d’Irnerio, comentarista de Justinià, que dóna nom per això al procés de convergència de l’Espai Europeu d’Educació Superior i Recerca. Amb el model de la Universitat de Bolonya s’establiren la Sorbona de París i la Universidad d’Oxford, i després les de Pàdua, Montpeller i Salamanca. La universitat medieval, que sorgeix precisament de l’agrupament d’escoles diferents, tenia un caràcter cosmopolític, gràcies a l’ús del llatí com a llengua de cultura i la mobilitat de professors i estudiants, els «clerici vagantes» o «goliardi», que interpretaven cançonetes mordaces («carmina burana»). Així, la paraula goliard designa tant els estudiants vagabunds (en la tradició dels giròvags, vegeu comunitat educativa), com persones golafres i dissolutes. El mot goliard sembla derivar del francès antic, gouliard, paraula formada pel nom del gegant bíblic, Goliat, i el sufix despectiu –ard, i que designa els personatges deformes i deforadors, diu el Diccionari d’Alcover-Moll, per analogia amb els derivats romànics de gula (golós, golafre). Curiosament el nostre Arnau de Vilanova fa servir l’expressió «goliarts de taberna» en el seu Rahonament d’Avinyó (1309, cit. Menéndez y Pelayo, Historia de los heterodoxos españoles, I, 314) per referir-se als predicadors amants de la ciència seglar i no de l’Escriptura. El Rahonament, on entre altres coses anunciava la fi del món durant aquella centúria, molestà el nostre rei Jaume II, qui s’adreça al papa Clement V. Aquest li contestà que no l’havia donat massa importància…