L’educació, en les seues paraules

Blog de Francesc J. Hernàndez, professor de Sociologia de l’Educació

Bàrtuls

La paraula bàrtul procedeix del castellà bártulo, i, com aquesta, generalment es fa servir en plural, bàrtuls, amb el significat tant d’un conjunt d’atuells o utensilis, com d’un embalum de roba o d’altra cosa. Bàrtul prové del nom de Bartolus de Saxoferrato (1314-1357), un prestigiós jurista medieval, fins el punt que es va encunyar la sentència «nemo bonus iurista nisi bartolista» (ningú no és bon jurista sinó és bartolista). Entre altre obres, Bartolus de Saxoferrato fou autor de comentaris del Corpus Iuris Civilis de Justinià, molt reeditats, i va dictar classes de Dret Romà a les Universitats de Pisa i Perúgia. Però també les seues obres foren comentades, per la qual cosa era freqüent que els estudiants portaren llibres de o sobre Bartolus, tràfec que va donar origen a la paraula bàrtul. En castellà, i amb aquest sentit de coses que es poden embolicar, ja apareix al Diccionario de 1780, i és freqüentment emprada en el llenguatge de la tauromàquia. Les paraules cató o mamotret tenen un origen semblant (vegeu les corresponents entrades).





No comments yet

Sorry, the comment form is closed at this time.