L’educació, en les seues paraules

Blog de Francesc J. Hernàndez, professor de Sociologia de l’Educació

Dotor, dotora

Els nostres diccionaris normatius no arrepleguen la paraula dotor, dotora. Naturalment, dotor, dotora és una degradació de la paraula doctor, doctora, però té un significat propi, que es manté viu (potser cada vegada menys) en la nostra llengua. Un dotor no és un doctor, sinó, com diu Alcover-Moll: “Persona que pretén de saber molt, d’entendre en moltes coses, i que en tot es vol ficar i manar”, i això, evidentment, no és un doctor. Fins i tot és viu el verb dotorejar, que és indagar alguna cosa, escodrinyar, furetejar (fer el furó). Si, per exemple, visite casa d’un amic i, per curiositat, entre a una habitació o escorcolle un calaix, estic dotorejant. És interessant que dotorejar es relacione amb la curiositat (encara que inadequada o maleducada) i no amb la saviesa, que és el que es relaciona amb doctor, doctora. Ben mirat, la ciència té més a veure amb el dotor, dotora, que amb el doctor, doctora.





No comments yet

Sorry, the comment form is closed at this time.